El meu amic Agustí o el pes atòmic del nitrogen

L’última vegada que vaig canviar els pneumàtics del cotxe en un d’aquests tallers ràpids tant de moda darrerament, em volien cobrar un plus per inflar-me’ls, els pneumàtics, amb nitrogen en lloc d’aire. L’argument era que el nitrogen pesa menys que l’aire, que és més estable tèrmicament i que tots els automòbils de competició l’usen com una eina per millorar el rendiment extrem dels seus vehicles.

Al comercial que em va proposar aquesta millora addicional, li vaig dir que no em dedicava pas a la competició automobilística extrema, que els Mossos d’esquadra tampoc no em deixen que m’hi dediqui, que si el nitrogen era més estable que l’aire normal me la suava bastant, que a més, l’aire atmosfèric amb el qual he inflat tota la vida els pneumàtics està format en un 78,84% de nitrogen i per tant no me’ls inflaria (els pneumàtics) de car nitrogen inútil.

Per la cara que va posar vaig deduir que no entenia el que li explicava, per això li vaig afegir que el nitrogen és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u, que en condicions normals, el nitrogen elemental és un gas diatòmic incolor, inodor, insípid i majoritàriament inert, que constitueix l’esmentat volum de l'atmosfera terrestre, i que va ser descobert per Daniel Rutherford, un metge escocès, l'any 1772.

Com que els meus arguments seguien sense convèncer-la vaig desistir de demostrar-li el pocs grams de pes que rebaixaria del pneumàtic si l’inflés amb nitrogen en lloc d’aire. Impertorbable tot i l’aclaparador pes de la ciència, em va cobrar una altra feina addicional per alinear les rodes, equilibrar-les, mirar la resistència dielèctrica del líquid de fre (recomanar-me’n un canvi) i posar-me una penalització per dur el cabell mal arreglat i la barba feréstega com un metec nitrogenat.

Uns dies més tard, vaig acompanyar la meva dona a CAP de Ripoll per assistir a una curiosa experiència criogènica. S’havia de treure una d’aquelles pigues que tan malament pensen les femelles que els queden. El nostre metge de capçalera ens havia promès un mètode eficaç, simple i no quirúrgic. A la meva dona l’horroritzen les operacions, els metges i tot allò que fa olor de formol i desinfectant hospitalari i em va demanar el meu suport físic, cosa a la qual, cavallerosament, hi vaig accedir.

El nostre metge, en Jaume, ens va rebre amb un somrís amenaçador i un termo llis i metàl·lic on vaig pensar que hi duia el cafè per suportar les llargues guàrdies dels hiverns fred, tristos i solitaris al CAP de Ripoll.

Com que la meva dona seguia sense veure clar on aniria a parar tot allò, en Jaume va obrir el termo com si obrís un tresor i ens va mostrar l’immaculat líquid. Ell sabia que el punt de fusió del nitrogen és de 210,01 graus sota zero i ens va mostrar la transparència pura, propera al zero absolut, adormida dins el fals termo de cafè i, en un tres i no res, ja em tenia assegut a mi en una cadira nitrogenant-me pigues i berrugues amb un somrís de satisfacció en pura demostració d’habilitat i ganes.

El precís raig de nitrogen glaçat occint cèl·lules dèrmiques, d’alguna manera, em va agradar tant que la meva dona va cedir i es va deixar nitrogenar també. Fa pocs dies, en Jaume també ha nitrogenat al meu fill amb el seu precís bisturí kelvinià. No hi ha piga, berruga o irregularitat dèrmica que si li resisteixi.

He de mirar de convèncer a en Jaume que visiti al meu proveïdor de pneumàtics i els faci una demostració del millor ús terapèutic del nitrogen, però l’he d’advertir que, com que segurament no entendran res, provi de reproduir la demostració clàssica de l’Institut Internacional del Fred Brusel·les, on gelen plàtans i ratolins vius en nitrogen líquid per després esmicolar-los en mil espurnes amb un sec i precís cop de martell al clatell.

Tinc l’esperança que potser llavors no insistirien tant a inflar amb nitrogen els pneumàtics ni els collons dels clients.

Que els Déus de l’aire ens siguin propicis!