A casa hem decidit prendre'ns unes vacances
d'aquí a pocs dies a la recerca del sol meridional del sud de la província
romana de la Hispania Ulterior (o Baetica, depenent de quina divisió i
època romana es consideri). En la preparació de les andròmines habituals que
tots els viatges comporten, mapes, roba, utensilis de neteja personal,
revisions i uns pocs recanvis del vehicle, documentació etc, he descobert amb
sorpresa que la meva Targeta Sanitària Individual (TSI) del Servei Català de la
Salut de la Generalitat de Catalunya no té la mateixa numeració que la que ja
creia oblidada i enterrada en altres temps, Cartilla
de la Seguridad Social.
Sembla que l'única numeració identificativa que
preval és la de la Cartilla de la
Seguridad Social estatal, espanyola, opressora o com en vulgueu dir, raó
per la qual m'han recomanat al meu CAP que, tot i que si tinc algun problema
sanitari a qualsevol lloc del Reino de
España m'han d'atendre amb la meva Targeta Sanitària Individual (TSI) del
Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya (si els surt dels
collons i no estan de rebot amb l'estranya Catalunya, és clar), no estaria de
més que tingués un paper (que encara
no he recollit) on s'indiqui clarament el meu número de la Cartilla de la Seguridad Social, diguem-ne clàssic.
He descobert que a la mateixa web del Servei Català de la Salut s'indica clarament aquesta ambigüitat quàntico-sanitària (la negreta és meva)
en relació als desplaçaments dels catalans dins del territori de Reino de España:
De Catalunya a la resta de l'Estat espanyol
La targeta sanitària individual (TSI) és el
document acreditatiu del dret a rebre les prestacions del Sistema Nacional de
Salut.
Els catalans i catalanes que es desplacin a
d'altres comunitats de la resta de l'Estat espanyol rebran l'assistència
sanitària pública si presenten la targeta sanitària individual (TSI).
El Ministeri de Sanitat i Consum, amb el Reial
decret de targeta sanitària individual 183/2004 (BOE núm. 37, de 12.2.2004),
desenvolupa els aspectes bàsics de coordinació entre les comunitats autònomes i
fixa el contingut mínim de dades que han de tenir totes les targetes sanitàries
de l’Estat per garantir una compatibilitat en tot el territori, sense envair
les competències de cada comunitat autònoma. El número d’afiliació a la
Seguretat Social (NASS) no figura com a dada que hagi de contenir la targeta
sanitària.
És per això que en cap servei sanitari públic de
fora de Catalunya t'haurien de demanar el número d'afiliació a la Seguretat
Social (NASS) per atendre't o per fer-te receptes.
Això no
obstant, pots portar una còpia de la cartilla de la Seguretat Social en els
teus desplaçaments, per estalviar-te algun problema, derivat de la petició
innecessària del número esmentat.
Com que treballo amb informàtica i idiomes,
entre altres coses, sóc binari, busco el significat de les coses amb precisió i
no entenc com, en una mena de transmutació quàntica aplicada a la sanitat, la Targeta
Sanitària Individual (TSI) del Servei Català de la Salut de la Generalitat de
Catalunya valgui i no valgui alhora. Sembla la història de por del gat viu i
mort d'Schrödinger tancat dins una capsa closa que no gosem obrir.
No m'agrada la situació. He de tenir ara dues
targetes sanitàries per viatjar per Espanya? He d'encarregar l'Europea (i ja
seran tres...)? Que ja hem declarat la independència i no ens han avisat? O,
com collons estem duplicant tota aquesta collonada de la identificació
sanitària i els costos que això comporta? O, és que aquests costos no compten
però altres, com els CAPs oberts de nit sí?
Estirant del fil se m'acut que, és clar que si
estem duplicant la identificació sanitària, ja es deuen haver duplicat,
triplicat o multiplicat competències i entitats (i costos) per tot l'estat,
nació, territori, vegueria o per qualsevol territori de la Hispania Citerior,
Ulterior, Tarraconensis, Cartaginensis, Baetica, Lusitania o Gallaecia.
Llegia avui que l'exconseller Nadal proposa
l'eliminació dels Consells Comarcals a favor de les futures (són realment possibles?) vegueries. No m'agrada ni
entenc la situació, però de moment, si vull viatjar per l'actual Reino de España es veu que és millor que
dugui, a més de (o en lloc de) la Targeta Sanitària Individual (TSI) del Servei
Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya, el puto paper on diu que el que val és el meu número de la Seguridad Social de sempre.
Valga'm Déu val... o Rock me mama
Un lector assidu del blog m'ha aportat el seu comentari per email, el qual, prèvia autorització seva, reprodueixo aquí:
ResponEliminaJordi: per qüestions de la meva feina m'has tocat el voraviu.
A Catalunya no ens han declarat independents (tant de bo), el problema és més senzill. Aquí tenim els collons plens d'atendre a qualsevol hispànic en qualsevol de les targes que porten, Castella, Extremadura, la Rioja o el que sigui. Que jo sàpiga mai no hi ha hagut cap problema. S'atén el personal i ja està, QUE ÉS EL QUE DIU LA LLEI I EL SENTIT COMÚ.
El problema, com passa sovint, és quan algun dels nostres conciutadans es trasllada a Castella, Extremadura, la Rioja, i veuen la tarja del Sistema Català de Salut. Es veu que la visió, no que sigui micronessimal del nostre estimat dialecte, encén les ires dels patriotes més enfervorits i aquí comencen els problemes. Evidentment, es passen pels dallonses EL QUE OBLIGA LA LLEI, i de vegades, no sempre, no els visiten o no els fan la recepta. Un cop vaig trucar a un metge de Cuenca (per una malalta que viu mig any aquí i mig any allí) i que havia posat repetits obstacles a visitar la pobra M.M.H, d'altra banda una patriota espanyola enfervorida: em va dir que el problema és que tot estava escrit en català. És clar, mots tan complicats com els noms , els cognoms o els números, resulten il·legibles per aquestes ments obtuses. Ara la visita, però a la més mínima la puteja i l'envia a la capital, Cuenca, a 40 kms del poble. En una ocasió, un nostre conciutadà davant d'un fet semblant, va cridar la Guàrdia Civil, qui va fer complir la llei (va fer visitar el malalt), però amb mostres ostensibles d'incomprensió, per part de l'autoritat competent.
El problema és, com quasi sempre, que els catalans no som ben vistos a Espanya, i que ens fan la guitza, encara que per això s'hagin de saltar la llei a la torera (mai millor dit).