Ara fa trenta anys, la sonda espacial Votager 1 navegava impune cap enlloc a uns sis mil milions de quilòmetres de la Terra a punt d’abandonar el sistema solar i el seu llunyà bressol terraqüi. Carl Sagan va demanar al comandament de la NASA que girés la nau i, abans d’abandonar-nos, fes una darrera fotografia del planeta que l’havia parit, la Terra.
Els nostres petits afers terrenals, en la distància, no ocupaven més de 0,12 píxels i, en aquesta resolució i perspectiva, tot deixava de tenir importància. Sagan va definir la Terra en aquella fotografia com un petit punt blau pàl·lid i poc més tard en va publicar un llibre amb les seves reflexions sobre la singularitat, o no, de l’espècie humana, els descobriments científics, els vols tripulats, la colonització de l’espai profund i la supervivència de la humanitat que, a petits salts, potser va fent via cap a la seva extinció per imbècil.
Així, mentre els virus de la Xina ens acollonen dia sí i dia també, mentre Trump (o algun altre sonat de moda) vol anihilar algú a cops de piulades i exèrcits demolidors, mentre Busel·les segueix essent recer de dements i es reclama una figura mediadora per resoldre un conflicte sense solució al bell mig de la Catalunya estranya, mentre l’Hospital de Vic recupera els pressupostos de fa deu anys i els hiverns ja no són el que eren, val la pena contemplar aquell petit punt blau pàl·lid de 0,12 píxels i concloure, com sol dir el meu pare des de la seva saviesa de manyà de l’antiga escola, que tot plegat és una puta merda.
Déu, perquè no em compres un Mercedes-Benz?
Consultes
Ets un puto ckac nanu...cuanta raó tens...Felicitats per ei teu escrit.
ResponElimina