Per unes breus setmanes, potser dies tan sols...

Per unes breus setmanes, possiblement dies tan sols, el món verdeja al Ripollès en una follia d’herbes ferotges que omplen les vores de les carreteres i una ufana vegetal descontrolada domina els arbres i els prats. Per unes breus setmanes, sembla que el món creixi i que l’asfalt se soterri, i aquesta visió visceral i vivaldiana, breu i repetida cada any, m’alegra una mica la vida, potser per breu, potser per coneguda, potser per irrellevant.

Per unes breus setmanes, possiblement dies tan sols, els dies es fan perfum de llum, la nit esdevé breu en essència, tarda en arribar, els bars s’omplen de paios assedegats de gintònics i birres pixaneres i les paies loquaces lluen poc vestides pells morenes i lluents com les dels cavalls sans i van tothora més conilles que si anessin conilles.

Per unes breus setmanes, possiblement dies tan sols, tot fa presagiar l’estiu calcinat, també breu, i la llum que rebem de més l’estirem cap la frescor de la nit en un intent de fer-la eterna i menys fosca. Tot duu a la follia, a la platja, a les vacances, als gelats malparits fonent-se a les terrasses de moda, a fer l’esport que no s’ha fet en tot l’any i a la falsa creença que amb pantalons curts tot serà millor i si pot ser amb sandàlies (amb o sense mitjons), millor.

Però la tardor breu i fresca és al caure, l’hivern no ha marxat del tot, Plutó ja no és un puto planeta i els intrigants llums blaus dels pols de Saturn, com focs d'artifici descontrolats, em desvetllen les nits alterades i, cada matí, quan em llevo, em llevo una mica emprenyat i no sé ben bé perquè, però la veritat és que m’importa un rave.

Per unes breus setmanes, possiblement dies tan sols, el món segueix essent una puta merda, però almenys fa caloreta, o això vull pensar que farà.

Rock me mama.