Pàgines

2014/01/15

El caos

Segons l’insigne escriptor i divulgador Isaac Asimov i el meu professor de lingüística Demetri Copceag, la paraula gas deriva deriva de la pronúncia afectada de la paraula medieval chaos amb la qual els meus enemics holandesos volien designar un dels estats de la matèria similar a l’estat caòtic de les molècules d’un gas.

La ciència i la vida són unes capulles perquè sempre, quan un hom s’ha acostumat a un principi físic que sembla regir les nostres vides de manera ordenada i predictible com els grans de blat dins d’una espiga, sempre, surt un beneit que demostra que tot allò en què creiem és fals de mig a mig i es treu de la mànega un conillet científic pel qual hem de creure com a bo allò que abans no ho era, i a l’inrevés. Així, els nens nadons han de dormir ara panxa enlaire, ara boca terrosa, ara de costat, per exemple segons les fluctuacions caòtiques del saber.

Sempre que tinc l’ocasió m’agrada recordar el meu amic Aristòtil i fer-me meves les seves paraules que la lògica aplicada fins a les seves darreres conseqüències ressalta la crueltat (humana?).

Així, també penso que l’ordre, tan preuat a voltes, portat fins a les seves darreres conseqüències no és més que la definició del caos primordial.

Si la branca de la física anomenada amb el terme quàntica que ningú no acaba d’entendre del tot (igual que el seu terme predecessor, relativista) ara resulta que té raó i déu juga als daus contra Einstein apostant on seran els electrons perduts de Tagore i què passa amb l’espai, el temps, i el puto gat de Schrödinger, resultarà que el caos quàntic que explica l’efecte Casimir pel qual dues plaques metàl·liques pròximes s’atrauen com un home i una dona fan des de sempre, crec que hauré de lliurar la meva vida al lliure (o no tant) albir i esperar que alguna femella voluptuosa decideixi què fer amb el meu capital i la meva ment caòtiques amb tota la crueltat predita fa mil·lennis pel meu insular amic Aristòtil d’Eubea.


Que els déus ens siguin propicis o, com diria la meva caòtica iaia Pepeta, que déu ens agafi confessats.
Aristotilejant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada