Segons l’insigne escriptor i divulgador Isaac Asimov
i el meu professor de lingüística Demetri Copceag, la paraula gas deriva deriva
de la pronúncia afectada de la paraula medieval chaos amb la qual els meus enemics holandesos volien designar un
dels estats de la matèria similar a l’estat caòtic de les molècules d’un gas.
La ciència i la vida són unes capulles perquè
sempre, quan un hom s’ha acostumat a un principi físic que sembla regir les
nostres vides de manera ordenada i predictible com els grans de blat dins d’una
espiga, sempre, surt un beneit que demostra que tot allò en què creiem és fals de
mig a mig i es treu de la mànega un conillet científic pel qual hem de creure
com a bo allò que abans no ho era, i a l’inrevés. Així, els nens nadons han de
dormir ara panxa enlaire, ara boca terrosa, ara de costat, per exemple segons
les fluctuacions caòtiques del saber.
Sempre que tinc l’ocasió m’agrada recordar el
meu amic Aristòtil i fer-me meves les seves paraules que la lògica aplicada fins
a les seves darreres conseqüències ressalta la crueltat (humana?).
Així, també penso que l’ordre, tan preuat a voltes,
portat fins a les seves darreres conseqüències no és més que la definició del
caos primordial.
Si la branca de la física anomenada amb el terme
quàntica que ningú no acaba d’entendre del tot (igual que el seu terme predecessor,
relativista) ara resulta que té raó i déu juga als daus contra Einstein
apostant on seran els electrons perduts de Tagore i què passa amb l’espai, el
temps, i el puto gat de Schrödinger, resultarà que el caos quàntic que explica
l’efecte Casimir pel qual dues plaques metàl·liques pròximes s’atrauen com un
home i una dona fan des de sempre, crec que hauré de lliurar la meva vida al
lliure (o no tant) albir i esperar que alguna femella voluptuosa decideixi què
fer amb el meu capital i la meva ment caòtiques amb tota la crueltat predita fa
mil·lennis pel meu insular amic Aristòtil d’Eubea.
Que els déus ens siguin propicis o, com diria la
meva caòtica iaia Pepeta, que déu ens agafi confessats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada