L'Eric Arthur Blair, les antenes de Granollers i les platges de Sète

Veig que un cosí per banda de mare ha penjat avui al Facebook una fotografía de la làpida florida de la tomba de l’Eric Arthur Blair, més conegut per George Orwell, i comenta que el here lies de l’anglès traduït al català per aquí jau té un cert toc de migdiada furtiva potser una mica irreverent cap al famós escriptor i continua especulant que potser al japó enterren, o haurien d’enterrar, drets, per la coneguda falta d’espai nipona, els seus morts i escriure a les làpides un here stands també irreverent al meu entendre per molt espai que els falti.

L’Eric, o en George, té una retirada en prim a un oncle meu que feia antenes per a televisors al Granollers dels plans de desenvolupament franquistes dels anys seixanta i setanta del segla passat i que, com l’Eric, tenia una visió particular de la vida, una mica apressada com és costum a la banda del meu pare, i una mica futurista errada també com la de l’Eric de rara tomba llit.

Jaure té aquesta accepció i moltes altres i, de fet, m’agradaria, un cop mort, jaure i no pas estar-me dret, tot i que, com diu Brassens a la seva súplica perquè l’enterrin a la platja de Sète, que li agradaria passar-se la mort de vacances entre els banyistes, els nens que juguen amb la sorra i les noies que prenen el sol, suposo que, coneixent-lo, conilles prop seu.

Les llengües són allò que volem que siguin i els usos i costums de les paraules usades mera convenció, habitud social i poc més.

Pensar que el meu català havia estat abans llatí i abans alguna altra collonada no escrita sempre m’ha fascinat. Llavors, immediatament, em pregunto si valen la pena tots els esforços que fem per conservar un català que, de ben segur, acabarà canviant cap a una altra cosa que el meu cosí, com jo, no entendria si visqués tant o, fins i tot, possiblement desaparegui en un etern canvi heraclià que, com un riu imparable d’aiguats enormes acabi enduent-se llengües i parlants a can pixa on, possiblement, facin ball de nit.

No sé si l’Orwell estava interessat en les antenes o el meu oncle Joan en les prediccions de futur imminent. Tant se val.

Rock me mama