La il·lusió de plaer gratificant que el tacte i
l’olor associats a la lectura dels llibres en paper dóna a molts lectors, és
falsa i fabulosament materialista.
Ni la textura del paper, ni l’olor de la tinta o
del paper en descomposició aporten res a l’experiència última de la lectura.
Tampoc, el pes dels plecs de pàgines relligades millora de cap manera el
contingut de cap llibre.
L’exaltació secular dels fets de Gutenberg i de
la innegable revolució que va representar en la còpia i reproducció sobre paper
del coneixement ha de començar a perdre inèrcia tard o d’hora. La substitució
de pedres, papirs i palimpsests per paper és pura anècdota. El procés continua...
i millora.
La irracional negació dels bytes per ocultar els
coneixements no adquirits, o la falta de voluntat per adquirir-los, que molts gosen
exhibir amb fals orgull, no preserva ni exalça el paper, sinó que possiblement
només el faci objecte d’odi. L’esforç que s’esmerça en defensar la ignorància
no justifica de cap manera la manca de voluntat. La mandra mai no ha donat suport
al progrés.
En un gir metasemàntic, potser caldria canviar
el significat del mot lector i deixar-hi una vague i potser més ajustada
definició a l’estil de palpador de textures o ensumador de lletres per referir-nos
a tots aquells que pretenen avantposar aquests plaers primaris allunyats del
coneixement al simple acte de llegir. L’objecte que conté les idees no són les
idees. La seva possessió s’arrapa a una nostàlgia indefensable.
Per això, cada vegada que algú afirma preferir
el futur del paper al dels bytes, m’emprenyo com una mona i l’oblido a
l’instant.
Rock me mama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada